francesc morera » poesy

Camí – Ramon Alabau i Francesc Morera

admin — Sun, 07 Oct 2012 15:50:14 +0000

“Camí” no constitueix una exposició, sinó més aviat un corredor expositiu, que s’escampa sobre els cinquanta sis quilòmetres que ressegueixen el camí de la reculada des de Ripoll a Prats de Molló, englobant els sis nuclis habitats existents: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau, Camprodon, Molló, Prats de Molló.
La intenció de les exposicions és de servir d’esperó a la memòria col·lectiva, d’ésser utilitzada com una excusa per fer aflorar la memòria, utilitzant les eines de que disposem, en el nostres cas la via artística.
Cal recordar? Cal tornar una i altra vegada sobre els fets del 36-39? La resposta més freqüent és que cal recordar per no repetir-ho, i sembla que amb això ens donem per satisfets. Si fos només per això potser no caldria, el dia a dia ens demostra que el ser humà no n’aprèn. Una frase sentida en una d’aquestes trobades em va fer veure que el fet va molt més lluny: “Hauríem de ser capaços de construir una societat sobre els valors de l’home i no sobre els diners”. Sembla i sona a evident, inclús diria que tremendament lògic.
El que caldria recordar i incorporar avui son els valors que aportaven aquelles generacions: solidaritat, modernitat -en els sentit de la millora de les condicions de vida i drets humans-, llibertat -dret a decidir per sobre de les relacions de mercat o de la economia-… conceptes tots ells que el neoliberalisme regnant considera perniciosos, passats de moda o poc pràctics, quan no decididament idiotes. Així escrits no em semblen pas gaire diferents dels que propugnen molts grups joves, es diguin antisistema, antiglobalització o squatters.
Sembla que la història ha volgut enllaçar dues generacions saltant-se’n altres dues. Potser caldria fer evident que una part dels besavis lluitava per coses semblants i que l’errada històrica son les generacions saltades, i no a l’inrevés?

Vide – Ramon Alabau

admin — Sun, 07 Oct 2012 15:44:38 +0000

où sont les sons?

où les formes?

où les arômes?

ailleurs,

dans la latence impatiente,

au-delà,

dans les linceuls du révolu.

RAMON ALABAU I SELVA 2001

(original en francès)

La representació de l’absència – Ramon Alabau

admin — Tue, 04 Sep 2012 15:30:41 +0000

Molt sovint el pósit del passat perviu sota la forma d’imatges fixes, d’instantánies fugaces. L’escultor Francesc Morera, en les obres que configuren el cicle “Arquitectures interiors i jardins invisibles” ha donat gruix, volum, corporeïtat física a aquest temps cristal-lizat, amb l’escenificació d’universos simbólics, de dédals borgians, dins l’austeritat geométrica del cub. El fotógraf Miquel Pares ha volgut restituir a les seves dues dimensions originals, ha traduït a jocs de llums i ombra, aquesta representació de l’abséncia: cúpules, murs, esglaons, grafies, escletxes, runes, engrunes, esvoralls, el mos del temps, l’unglot dels dies, el polsim dels segles… El poeta Ramón Alabau ha verbalitzat la devastació irrevocable, l’enyoranca insatisfeta, la mal·leabilitat de la memoria, la recreació proustiana del temps viscut. Temps quallat que espera, en aquest diáleg obert de miralls, noves mirades que el poblin de presències fugisseres, de sons extingits, d’aromes esvaïdes.