Camí – Ramon Alabau i Francesc Morera

“Camí” no constitueix una exposició, sinó més aviat un corredor expositiu, que s’escampa sobre els cinquanta sis quilòmetres que ressegueixen el camí de la reculada des de Ripoll a Prats de Molló, englobant els sis nuclis habitats existents: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau, Camprodon, Molló, Prats de Molló.
La intenció de les exposicions és de servir d’esperó a la memòria col·lectiva, d’ésser utilitzada com una excusa per fer aflorar la memòria, utilitzant les eines de que disposem, en el nostres cas la via artística.
 Cal recordar? Cal tornar una i altra vegada sobre els fets del 36-39? La resposta més freqüent és que cal recordar per no repetir-ho, i sembla que amb això ens donem per satisfets. Si fos només per això potser no caldria, el dia a dia ens demostra que el ser humà no n’aprèn. Una frase sentida en una d’aquestes trobades em va fer veure que el fet va molt més lluny: “Hauríem de ser capaços de construir una societat sobre els valors de l’home i no sobre els diners”. Sembla i sona a evident, inclús diria que tremendament lògic.
El que caldria recordar i incorporar avui son els valors que aportaven aquelles generacions: solidaritat, modernitat -en els sentit de la millora de les condicions de vida i drets humans-, llibertat -dret a decidir per sobre de les relacions de mercat o de la economia-… conceptes tots ells que el neoliberalisme regnant considera perniciosos, passats de moda o poc pràctics, quan no decididament idiotes. Així escrits no em semblen pas gaire diferents dels que propugnen molts grups joves, es diguin antisistema, antiglobalització o squatters.
Sembla que la història ha volgut enllaçar dues generacions saltant-se’n altres dues. Potser caldria fer evident que una part dels besavis lluitava per coses semblants i que l’errada històrica son les generacions saltades, i no a l’inrevés?